30 de desembre del 2008

Cansat de ser català

.
Sóc català, catalanista, nacionalista, independentista,etc... i mai m’he considerat espanyol, fins el punt que, per posar un exemple, als mundials de futbol vaig amb Itàlia (Sí Itàlia, que passa?*).

Darrerament, però, estic molt cansat, decebut, frustrat, i tots els sinònims que puguem trobar, de pertànyer a una (cultura, nació, país, comunitat, autonomia?) com la nostra.

Estic cansat de tenir un pecident que no parla correctament la llengua del seu país, i que pertany a un partit que no es més que la sucursal a Catalunya del PSOE.

Cansat que un personatge com en Saura tingui un càrrec rellevant al govern i no dimiteixi desprès de ficar la pota un cop rere un altre.

Cansat de veure com som la societat mes integradora, la que millor acull als immigrants d’altres cultures i religions, els que abans volem donar-los tota classe de drets sense exigir deures a canvi.

Cansat de veure com els nostres polítics sempre tenen aquest posat de servilisme cap a Madrid (quina enveja veure Ibarretxe…)

Cansat de veure com ens prenen el pel amb el finançament, negociant ara una llei prèviament aprovada, i ficant en el mateix sac totes les comunitats d’Espanya (un altre cop enveja dels bascos)

Cansat per veure com poc desprès que la ministra Alvarez es rigui de nosaltres, el PSC-PSOE obté els millors resultats de la seva historia

Cansat que els dos partits que haurien de liderar el camí cap a l'autodeterminació no siguin capaços de formar un govern (algú creu a aquestes alçades que hi ha diferencies entre partits de dreta o d’esquerres?, que el discurs oficial d’ERC per no formar govern amb CiU es creïble?*)

Cansat que els ajuntaments recomanin als immigrants que no paguin el col·legi concertat dels seus fills encara que s’ho puguin permetre, i els diguin que no estan obligats a fer-ho per ser immigrants*.

Cansat de veure com ens alegrem que Kosovo aconsegueix la independència pensant que nosaltres podrem seguir el mateix camí, sense ni tan sols conèixer la historia d’aquella regió.

Cansat que ens creiem més llestos i millors que els nord americans, i de sentir com els critiquem perquè es creuen els amos del món (si no ho son, estan molt a prop de ser-ho*)

Cansat de veure els partits de costellada de la selecció catalana*, que no aporten res, on assisteixen més seguidors de Colòmbia que catalans (Això segurament agradi en Saura i tots els seus integradors d’iniciativa)

Cansat, en resum, de formar part d'una societat victimista, sense cap mena d’esperança futura més enllà de salvaguardar –que no es poc-la nostra cultura, la nostra historia, i la nostra llengua.

PD: * significa que son temes que ocuparan, poder algun dia, un post independent

4 de desembre del 2008

No m'agrada Guardiola

.
Ho dic ara que tot es perfecte, preferia a Mourinho, i no perquè creies que Guardiola fos incapaç de fer-ho bé.

Guardiola és un dels futbolistes més sobrevalorats de la historia del Barça, i les seves principals virtuts no eren futbolístiques. Si analitzem el seu joc veurem que no tenia passada llarga ni joc aeri, no aportava treball defensiu i no tenia gens d’arribada. Era lent i limitat de moviments, la seva jugada més habitual era obrir pilotes als laterals i, molt de tan en tan, es despenjava amb alguna passada interior que era magnificada fins l’infinit. (De fet, Xavi Hernandez va haver de jugar igual en els seus inicis per ser acceptat per l’entorn i la prensa, quan té moltes més capacitats).
Les principals virtuts de Guardiola eren – encara ho son – ser una persona culta, llegir Martí i Pol, ser català i tenir molta bona relació amb els mitjans. Això feia que quan l’equip no funciones fos perquè no rebia recolzaments i/o els companys no es desmarcaven, i en canvi la seva circulació de pilota fos clau en els èxits.
Que va passar quan no va renovar pel Barça? Desprès d’anys llegint que el volien Milan, Man United o Juve, es va veure quina era la valoració real de Guardiola al mercat futbolístic: El seu destí va ser el Brescia (ojo, ja m’agradaria a mi haver jugat al Brescia!!!)

I els seus mèrits com entrenador? Els mateixos que com jugador, tenir bona imatge i poca cosa més. Sí li reconec ser una persona intel·ligent, i precisament per això creia que ho faria bé com a primer entrenador del Barça.
Està fent el mateix que altres entrenadors més modestos i sense tanta sort fan en altres clubs, amb la diferencia que ell té la millor plantilla d’Espanya. Qualsevol xorrada tàctica o estratègica que es veu en el Barça i que fa qualsevol equip de la Infantil Preferent és lloada per Barçamedia (RAC1, Catradio i TV3) com un gran invent i un exemple de treball de Guardiola, quan els que haurien de fer és indignar-se perquè no s’hagi fet fins ara.

Jo vull entrenadors que han hagut de lluitar molt i fer mèrits per arriba a l’elit, com Mourinho, Benitez, Marcelino, Manzano, Wegner o Quique. Fins i tot Schuster ha necessitat un currículum abans d’arribar al Madrid…

Mes enllà que sigui un entrenador correcte, o inclús bo, no m'agrada el que representa que Guardiola sigui entrenador del Barça. Per veure triomfar gent que no ha fet mèrits ja tenim el mon laboral, no m’agrada veure-ho també al Barça.

Algú pot pensar que tot és enveja… Poder si, Qui sap…
.