PD2 (26/02): Dogen said "You are lucky that you are protected, because if you were not protected, i would cut your head off"
25 de febrer del 2010
REVIEW 6X05: “LIGHTHOUSE”
PD2 (26/02): Dogen said "You are lucky that you are protected, because if you were not protected, i would cut your head off"
24 de febrer del 2010
Sortejant l’educació (I)
Demà sortegen part del futur dels meus fills, perquè si creiem que l'educació es una part clau en la formació de la personalitat de les persones, queda clar que el col·legii on estudiaran pot arribar a marcar el seu futur.
18 de febrer del 2010
REVIEW 6X04: “THE SUBSTITUTE”
Gran capítol. Tot i que en el ritme no es molt diferent a l’anterior, crec que tots tenies més ganes de veure als protagonistes d’aquest que no pas als que es troben dins del temple. Vull defensar també el ritme pausat d’aquests capítols, ja que això sempre ha sigut una senyal d’identitat de Lost, i tot i que ara volem respostes, m’agrada que siguin fidels al seu estil… encara que això impliqui donar poques respostes i crear moltes noves incògnites.
11 de febrer del 2010
REVIEW 6X03: “WHAT KATE DOES”
Ja he disfrutat del nou capítol de Lost, i com que m’he covertit en un frikielosti, opinaré al blog.
Haig de dir que m’ha agradat, tot i que no es dels millors i té un to pausat. Hi ha qui diu que no aporta res, que la Freckles sobra, i que ha estat un capítol de “relleno”, suposo que son els fans de Locke – AJ i Ben. Com que no surten i no hi ha trilla, es senten decepcionats. A mi m’ha recordat els capítols de les primeres temporades. Capítol pausat, centrat en els personatges (Kate, però també Sawyer, Claire i el pesao d'en Jack) i que, sent fidel a l’esperit de Lost, dona més preguntes que respostes (Algú creia que a aquestes alçades sabríem moltes coses?)
Flashsideway: Imagino que més endavant ens aniran donant mes referencies i li trobarem el sentit, però per ara no ho veig clar. Amb tot hi ha punts interessants: Claire cridant el nom d’ Aaron sense cap motiu (recorda el nom de l’altre línia temporal?), la mirada de Kate a Jack i quan es mira ella mateixa al mirall (El recorda de l’avió o de l’illa? Es veuen diferents al mirall?), Ethan Goodspeed va sortir de l’illa en el submarí o no va anar mai a l’illa? (Té el cognom d’Horace, per tant es viable que sortís junts abans de l’explosió). Pel que fa a l'historia de la fugida de Kate, el retrobament amb la Claire, … nomès dir que està tot molt agafat amb pinces.
Temple: El tema de la pastilla poder l’han allargat massa, però al final el tal Dogen ens dona una de les grans respostes: Que ha passat amb Sayid? Està infectat!! El mateix li ha passat a la germana d’en Jack (Com sap el japo que son germans?), Rosseau no estava boja! , posa el dubte sobre Christian (Era Smokey? Estava infectat? Jo crec que la primera opció, però…). La infecció es reversible o s'ha de matar als infectats? Claire està encara infectada o el japo la va curar?
Illa: Sawyer torna més Sawyer que mai (que àcida l’explicació a perquè Sayid reviu!), es llarga al seu estil passant de tot aquest circ (Es important que no li passi res peque no l’infectin o perquè tots junts han de fer alguna cosa?). Algú més a pensat que en Sawyer no volia estar sòl al 1977 perquè acabava de perdre a Kate? Tots dos van utilitzar Juliet i Jack (també Aaron) per oblidar-se mútuament… Ell o va aconseguir, però la Freckles sembla cada cop mes penjada.
M’agrada l’escenari que ha quedat: Jin buscant Sun i el grup d’ Ilana, Kate buscant Claire (La nova Rosseau? té records? està buscant el seu fill?), Sawyer sol i destrossat (Quan trigarà Flocke-AJ en anar a per ell? Com reaccionarà?) i els altres al temple buscant les respostes que tots volem trobar.
Desitjos: Que no tinguem zombies (Grande Hurley!!), que l'historia Sawyer – Kate no acabi aquí (crec que tenen una química especial i es nota en pantalla. En el fons son ànimes bessones: durs, solitaris,...), Que Jack i Ilana aconsegueixin respostes de Dogen i Richard, que Ben torni a agafar un rol important, i que els Flashsideways no siguin tan fluixets d’ara endavant.
Pels que no els ha agradat el capítol i diuen que no ha passat res, dir-los el que va penjar al seu Twitter Damon Lindelof: “For those of you complaining of "filler." Seriously. PLEASE WATCH NCIS: LOS ANGELES. I promise not to hold it against you”
9 de febrer del 2010
LOST
Dimecres passat em vaig sorprendre a mi mateix. Tot el dia tatarejant melodies de LOST, esperant ansiós (Com havia fet els dies anteriors) les hores que faltaven per veure “LA X” i fent esforços per no veure-ho abans de les 22: 00, hora en que haviem quedat amb el meu cosí pel visionat.
Els moments anteriors i l’inici van ser de gran tensió, qualsevol mínim soroll era odiós i mega-irritant… Desprès, el visionat del capítol pot ,o no, haver respòs a les grans expectatives que cada un tenia. Personalment el tema del Flash-sideways no em convenç, espero que l'historia del 2004 no acabi sent la realitat definitiva. No vull que tot acabi amb l’aterratge del final del S06E01, tal com va intuir el meu cosí Alberto. Les aventures dels Losties desprès de l’explosió, retornats al present (2007 per ells) si m’està agradant. Està sent fidel a la sèrie, responent algunes preguntes i acabant amb noves incògnites i un cliffhanger (Es Sayid que segueix viu o es Jacob?, on vol tornar Anti-Jacob? Qui cony es el Genghis Khan del temple?)
La meva teoria es que el que estem veient al 2004 es el que hauria passat inicialment, però algú (Jacob via Widmore enviant a Faraday al passat i Eloise enviant Desmond a l’illa?) ha trastocat el passat per tal que l’illa no acabi sota l’aigua (Dharma la va liar amb els seus experiments?) i ha provocat tot el que hem vist fins ara. Crec que Sayid no ha mort, ja que Miles no va poder contactar-hi perquè no estava totalment mort… i del “I want to go Home” de AJ-Flocke, no vull ni plantejar-me res.
Crec que es això ultim, el fet que tots els que seguim la sèrie estiguem “perduts”, el que fa que la sèrie sigui tan especial i ens faci seguir-la com ho fem. Cada capítol es capaç de sorprendrens i deixar-nos bocabadats, això es el que ens provoca aquest estat d’ansietat i expectació. Poder algú ho troba exagerat, però en certa manera LOST ens fa “viatjar en el temps”, ja que ens retorna a la infantessa, on qualsevol llibre o serie menor ens podia sorprendre, on no érem capaços de saber que passaria en la següent pàgina o en els següents minuts.
Les dates que tinc marcades per esdeveniments televisius aquest any son les finals de Champions, del Mundial si arriba Itàlia, i de Lost. Si hagués de triar entre una de les tres no m’ho pensaria: 23/05, Final de LOST.
A partir d’aquell dia trobarem a faltar aquests personatges amb qui ens hem identificat (Sawyer en el meu cas), hem estimat (Freckles, Sawyer, Hurley, Miles, Ben, Locke…), i odiat (Jack, Juliet, Ben, Kate …) que formen part del nostre dia a dia i de les nostres converses. Quina sort haver començat aquesta fantàstica aventura i no haver seguit la idea inicial quan vaig veure el tràiler: “Quina tontería, una serie d’uns paios que es pinyen en una illa i esperen el rescat no pot donar per gaire…” Que n’estava d’equivocat!!
PD: Els que no ho heu vist en VOS no heu gaudit al 100% de la sèrie, alguns doblatges son horrorosos.