27 de novembre del 2009

Dignitat i indignació

Bocabadat i esmaperdut, així vaig quedar ahir al matí en veure que 12 diaris havien acordat una editorial conjunta en defensa de l'estatut i, per tant, de la identitat del poble català i dels ciutadans de Catalunya.

Fa temps que he perdut la confiança en els mitjans. Els llegeixo i escolto el imprescindible per estar informat, sabent que manipulen i amaguen informació en funció dels seus interessos, i els d'aquells que els recolzen/controlen. Es per això que vaig quedar tan gratament sorprès que diaris i , posteriorment, ràdios amb interessos contraposats s'ajuntesin per un bé i una idea comuna. Per un cop van ser dignes i van fer que ens sentissim orgullosos d'ells.

Posteriorment, llegint l'editorial, veus que es molt "soft", transversal, poc agressiva i demana una solució consensuada, amb un missatge força positiu. Una opinió menys dura del que m'esperava, però coherent amb el fet que els dotze diaris havien d'estar d'acord. Tot i així, el pensament final es clar: No diuen res que no sigui veritat i no s'hagi dit abans, però a EspaÑÑa aquest missatge d'unitat sentarà fatal, els farà por i treuran dimonis per la boca...

Dit i fet. Que volen de Catalunya? no serveix una llei aprovada pel parlament, en refèndum, aprovada per les corts i signada pel Rei? No serveix que totes les forces polítiques catalanes ( El PPC no conta) hi estiguin d'acord? Quin camí ens obliguen a agafar?
De vegades sembla que més que ser nosaltres qui vulgui marxar d'EspaÑÑa, siguin ells els que no ens volen i ens empenyen a buscar solucions dràstiques.

El proper pas es complicat, necessitem que els partits polítics actuïn amb sentit comú i unitat... Quina Por!!!
Personalment crec que fins que els diputats del PSC no es plantin i votin contra el PSOE al congrés, no farem cap pas endavant, i això no ho veig factible.

Seguirem indignats amb com ens tracten a les EspaÑÑes, provocant que ells s'indignin amb nosaltres, etc, etc.
No seria millor separar-nos per no seguir amb aquest tipus de relació? No serien, també ells, més feliços?

4 de novembre del 2009

He tornat !!!

Quan passes uns dies sense escriure, cada cop fa més mandra. Dia rerra dia han passat gairebé onze mesos des de el darrer post.
La veritat es que he tingut molts motius per fer-ho, però tal com deia a Cansat de ser català, estava fart de tot i no tenia ganes ni de "rajar"
Durant aquest temps he estat a punt de fer entrades, entre d'altres, dels següents temes:
  • Triplet triomfant i joc excels del Barça de Guardiola, que va tenir la sort necessària quan el cos tècnic es va empanar (Pinto i Iniesta)
  • Salvació in extremis de l'Espanyol, que desprès no va saber desfer-se de Tamudo i cia.
  • Ricky "business" Rubio acaba fitxant pel Barça desprès de despreciar algunes franquícies de l'NBA, en un clar exemple de mal assessorament.
  • L'Oasi català explota i ens adonem que hi ha tanta corrupció com a la resta de l'estat. Quina sorpresa !!!
  • Obama guanya el Nobel de la Pau amb l'unic mèrit de tenir bones intencions, mentre als USA ja comencen a dubtar que pugui acomplir les seves promeses electorals.
  • El G20... sense comentaris.
  • El PP s'ha convertit en un galliner que pot aconseguir que ZP tingui opcions de reelecció (ARGG!!!)
  • El parlament ens torna a pendre el pèl, en aquest cas amb la llei de successions.
  • La crisi beneficia a tots aquells que mantenim la feina, i es aprofitada per empreses sobre dimensionades i amb salaris excessius per fer ajustos necessaris des de fa temps.
Però el que més m'ha indignat es que l'únic cop que veig al govern de ZP fer alguna cosa coherent a nivell econòmic, modificant la llei Beckham (Fins ara parlaven de pujar els impostos a la classe mitjana sense tocar-la) haig de sentir a Laporta dient que no poden fer això sense consultar amb els clubs, i a Astiazaran que pararan la lliga... Però que s'han cregut? Que parin la lliga i se'n vagin a la merda!!
PD: De totes les personalitats que han mort durant aquest període, a qui més trobaré a falta es a Andrés Montes. nefast en el futbol, tenia l'esperança que algun dia tornes a l'NBA amb el gran A.Daimiel. Mai oblidaré les seves transmissions de les series finals Bulls-Utha, Knicks-Spurs, o Pistons-Lakers... Gracies crack.