Catalunya i España, Camins separats?

Texto en castellano

Quan el PP va assolir la majoria absoluta, va despertar una part d’Espanya que ha anat obrint les diferencies amb Catalunya. 
Els darrers episòdis han estat la sentencia de l’Estatut o la intervenció de la defensora del poble, que ho te molt clar: per ser coherent amb la sentencia del TC ha de defensar el poble espanyol… tot i que això suposi anar en contra del català… aquí es on hem arribat, i no sembla que hi pugui haver marxa enrere. 

Desprès de gairebé 300 anys, Espanya segueix sense escoltar als catalans, i els catalans seguim volent la nostra pròpia identitat 

Sortejant l’educació (I)

Demà sortegen part del futur dels meus fills, perquè si creiem que l'educació es una part clau en la formació de la personalitat de les persones, queda clar que el col·legii on estudiaran pot arribar a marcar el seu futur.

Com primera opció hem triat el col·legi on jo vaig estudiar durant 15 anys, on posteriorment vaig col·laborar com tècnic d’esport base durant 14 anys (Es a dir, hi he estat implicat des de 1974 fins el 2004, 30 anys), pago la quota com antic alumne, conec i tinc ina relació amb bona part del professorat (un d’ells es el padrí d’un dels peques), i fins i tot ens vam casar a la capella del col·legi.

Doncs bé, hi ha 75 places, de les que 15 son per “especials i nouvinguts” (Volem que tots siguem racistes??) i ens hem inscrit 90, si traiem els germans i fill de professors, queden per cobrir nomes 22 places entre 52 candidats, el que dóna un paupèrrim 42%... Aquestes son les opcions que tinc que els meus fills estudiïn al col·legi que els seus pares hem triat, realment espectacular!!!

No estic dient que em consideri millor que els altres candidats, però si dic que difícilment cap dels altres pares que té el seu fill pendent d’entrar en el sorteig de demà hagi passat més hores que jo en aquest recinte, però això no importa absolutament gens… No ho trobo just.

Abans del tripartit, els col·legis tenien l'opció de donar un punt als antics alumnes, crec que una cosa tan simple com aquesta solucionava gran part del problema i ajudava les escoles a mantenir part de la seva identitat, però clar, els que porten els seus fills al Liceu Francès no tenen cap tipus de problema.

PD: Escric abans del sorteig, així m’he estalviat insultar algú.

Dignitat i indignació

Bocabadat i esmaperdut, així vaig quedar ahir al matí en veure que 12 diaris havien acordat una editorial conjunta en defensa de l'estatut i, per tant, de la identitat del poble català i dels ciutadans de Catalunya.

Fa temps que he perdut la confiança en els mitjans. Els llegeixo i escolto el imprescindible per estar informat, sabent que manipulen i amaguen informació en funció dels seus interessos, i els d'aquells que els recolzen/controlen. Es per això que vaig quedar tan gratament sorprès que diaris i , posteriorment, ràdios amb interessos contraposats s'ajuntesin per un bé i una idea comuna. Per un cop van ser dignes i van fer que ens sentissim orgullosos d'ells.

Posteriorment, llegint l'editorial, veus que es molt "soft", transversal, poc agressiva i demana una solució consensuada, amb un missatge força positiu. Una opinió menys dura del que m'esperava, però coherent amb el fet que els dotze diaris havien d'estar d'acord. Tot i així, el pensament final es clar: No diuen res que no sigui veritat i no s'hagi dit abans, però a EspaÑÑa aquest missatge d'unitat sentarà fatal, els farà por i treuran dimonis per la boca...

Dit i fet. Que volen de Catalunya? no serveix una llei aprovada pel parlament, en refèndum, aprovada per les corts i signada pel Rei? No serveix que totes les forces polítiques catalanes ( El PPC no conta) hi estiguin d'acord? Quin camí ens obliguen a agafar?
De vegades sembla que més que ser nosaltres qui vulgui marxar d'EspaÑÑa, siguin ells els que no ens volen i ens empenyen a buscar solucions dràstiques.

El proper pas es complicat, necessitem que els partits polítics actuïn amb sentit comú i unitat... Quina Por!!!
Personalment crec que fins que els diputats del PSC no es plantin i votin contra el PSOE al congrés, no farem cap pas endavant, i això no ho veig factible.

Seguirem indignats amb com ens tracten a les EspaÑÑes, provocant que ells s'indignin amb nosaltres, etc, etc.
No seria millor separar-nos per no seguir amb aquest tipus de relació? No serien, també ells, més feliços?

Cansat de ser català

.
Sóc català, catalanista, nacionalista, independentista,etc... i mai m’he considerat espanyol, fins el punt que, per posar un exemple, als mundials de futbol vaig amb Itàlia (Sí Itàlia, que passa?*).

Darrerament, però, estic molt cansat, decebut, frustrat, i tots els sinònims que puguem trobar, de pertànyer a una (cultura, nació, país, comunitat, autonomia?) com la nostra.

Estic cansat de tenir un pecident que no parla correctament la llengua del seu país, i que pertany a un partit que no es més que la sucursal a Catalunya del PSOE.

Cansat que un personatge com en Saura tingui un càrrec rellevant al govern i no dimiteixi desprès de ficar la pota un cop rere un altre.

Cansat de veure com som la societat mes integradora, la que millor acull als immigrants d’altres cultures i religions, els que abans volem donar-los tota classe de drets sense exigir deures a canvi.

Cansat de veure com els nostres polítics sempre tenen aquest posat de servilisme cap a Madrid (quina enveja veure Ibarretxe…)

Cansat de veure com ens prenen el pel amb el finançament, negociant ara una llei prèviament aprovada, i ficant en el mateix sac totes les comunitats d’Espanya (un altre cop enveja dels bascos)

Cansat per veure com poc desprès que la ministra Alvarez es rigui de nosaltres, el PSC-PSOE obté els millors resultats de la seva historia

Cansat que els dos partits que haurien de liderar el camí cap a l'autodeterminació no siguin capaços de formar un govern (algú creu a aquestes alçades que hi ha diferencies entre partits de dreta o d’esquerres?, que el discurs oficial d’ERC per no formar govern amb CiU es creïble?*)

Cansat que els ajuntaments recomanin als immigrants que no paguin el col·legi concertat dels seus fills encara que s’ho puguin permetre, i els diguin que no estan obligats a fer-ho per ser immigrants*.

Cansat de veure com ens alegrem que Kosovo aconsegueix la independència pensant que nosaltres podrem seguir el mateix camí, sense ni tan sols conèixer la historia d’aquella regió.

Cansat que ens creiem més llestos i millors que els nord americans, i de sentir com els critiquem perquè es creuen els amos del món (si no ho son, estan molt a prop de ser-ho*)

Cansat de veure els partits de costellada de la selecció catalana*, que no aporten res, on assisteixen més seguidors de Colòmbia que catalans (Això segurament agradi en Saura i tots els seus integradors d’iniciativa)

Cansat, en resum, de formar part d'una societat victimista, sense cap mena d’esperança futura més enllà de salvaguardar –que no es poc-la nostra cultura, la nostra historia, i la nostra llengua.

PD: * significa que son temes que ocuparan, poder algun dia, un post independent

Gran èxit de la cimera, no?

.
Doncs sí, la reunió del G-20 ha assolit els seus objectius, sobretot els d'aquells que tenien més interés que és produís.

L’ego de Sarkozy ja és mes gran que la torre Eiffel, ell mateix s’ha cregut que el món necessita el seu lideratge i que passarà a la historia, fins i tot posa com inici del segle XXI aquesta cimera promoguda per ell mateix.
ZP ha aconseguit, per fí, trepitjar la Casablanca, i veu com li cauen bones critiques per haver aconseguit que Espanya tingui reconeixement a nivell mundial. Això en un moment que les enquestes l’igualaven amb el PP és una gran noticia. El que ha anat a fer és el menys important.
Bush neteja lleument la seva malparada imatge, iniciant el procés de solució a aquesta crisi, i sempre podrà dir-se que ell va ser l’amfitrió en l’inici de recerca de solucions.

Els líders dels països emergents estan segurs que a partir d’ara totes les reunions importants és decidiran en aquest fòrum i s’escoltarà la seva opinió, quan el que està clar és que tan l'UE com els USA necessiten els diners que aquestes economies en creixement aportaran els propers anys, i aquest és el motiu real per voler-los al seu costat i pel que estan disposats a moure els equilibris existents fins ara.

Política i econòmicament tothom content també, els neointervencionistes han sentit com conclusió de la reunió que cal revisar els elements de regulació i supervisió del sistema financer, mentre que els neoliberals escolten dir que no s’augmentarà el proteccionisme i que el lliure mercat és la millor opció econòmica actualment.

Això sí, tots pendents que Obama arribi a la presidència dels USA i aparegui en la propera cimera – Ell si que s’interessarà pel món, pensen alguns pobres innocents!!!- però prous problemes tindrà per arreglar el seu país com per fer iniciatives que ajudin l'economia global.
De moment ja ha dit que donarà ajudes a la industria automobilística nordamericana, afavorirà això a les marques europees i japoneses com BMW, Toyota o Nissan? Crec que no del tot...

Com molt bé diu Xavier Sala Martin, a Obama i al nou govern nord americà no l’interessarà ni el G20, ni el G8, ni el FMI, ni el BM, l’única cosa que els interessarà és el G1.

Conclusió de la cimera: Molta palla, poca concreció, èxit diplomàtic i gran campanya de marketing pels líders presents. Al menys l’euribor segueix baixant…

Avui refunden el capitalisme...

.
Sembla que l’economia es troba en un moment interessant on l'equilibri de forces està a punt de trencar-se cap una banda o un altre: Neoliberals contra neoconservadors, o el que és el mateix, regulació contra lliure mercat, representats respectivament per l'UE i els USA.
Pendent de veure si Obama (el que s’ha finançat la campanya amb donatius particulars i donarà un nou rumb al món… amb Hillary de secretaria d’estat???) no pasa els USA al "lado oscuro"

Però no ens enganyem, el principal motiu d’aquesta reunió és augmentar l’ego de l’abanderat de la refundació del capitalisme i la regulació dels mercats: Nicolas Sarkozy, que està convençut que els causants de tots els problemes son els nord americans, i que ell passarà a la historia com el líder que va fer que l'UE lideres el canvi i la salvació econòmica global
I que dir del seu dofí i eternament Fidel i agraït ZP… Aprofitarà per carregar contra el neoliberalisme i defensar el seu ideari polític (en té?). ZP, el més intel·ligent de tots, l’únic que té un sistema financer que no es veu afectat però que ha finançat amb diners públics. ZP , aquell nen convidat a una festa perquè insisteix en anar, però que ningú volia, i que sempre queda aïllat i a qui ningú fa cas.

A l’altra banda Georghe Bush ho té clar “la resposta no es reinventar el sistema”, i els punts sobre els que vol central a reunió em semblen molt assenyats, començant per entendre els motius de la crisis global.

Aquí el podem ajudar, ja que a hores d’ara tots sabem que el problema prové dels ninjas nordamèricans i de la desregualció dels sistema financer i hipotecari nordamericà, i que si allà haguessin fet el mateix que aquí, ara el món sería un “remanzo de paz”, oi que sí ZP,oi Sarkozy?
Si Alan Greenspan no hagués baixat el tipus d’interès i el sistema financer nordamericà (el mes regulat dels USA) no hagués permès les hipoteques subprime als NINJAS, si els bancs no haguessin creat entitats financeres de capital risc que van vendre paquets d’hipoteques (Primes i subprimes juntes) per finançar-se, si ….

En resum, tot es culpa dels nord americans, i mes concretament de Greenspan (ja està jubilat) i Bush (li queden dos mesos), per tant, ara que Obama i Sarkozy lideraran el món, amb l'ajuda inestimable de ZP, Solbes i De La Vega ja estic molt tranquil. Sobretot desprès de l'última gran demostració d'inteligencia per part de la Vicepresident “España va ala cumbre porque es la 8ª economía del mundo, lo que demuestra que nos encontramos entre las diez primeras potencias económicas del mundo” …
M’ha recordat un porter de discoteca quan arribes amb un col·lega a altes hores de la nit, no hi ha ningú més a la porta i et diu “Sou dos?”

Que facin el que vulguin, però que s’assegurin que l’euribor no torni a pujar…

Eleccions USA, n'hi per tan?

.
Ja fa una setmana que es van celebrar les eleccions americanes. Llavors no vaig entendre perquè tothom es va decantar tan clarament per Obama, ni aquesta alegria incontrolada pel seu triomf, i segueixo igual.

Tota aquesta gent que s’ha alegrat, ha brindat amb cava, ha entrat en estat d’eufòria i ha fet grans discursos en les tertúlies d'opinió, coneixen el programa electoral d’Obama? Saben que no està en contra de la lliure circulació d’armes? Saben que no pensa retirar les tropes i donar per acabada la guerra a curt termini? Saben que vol reduir el consum de petroli per motius econòmic, i no ecològics? Que només vol consumir el petroli que els USA puguin produir per no dependre de la importació?

I la nostra classe política, de veritat els responsables d'IU, PSC-PSOE o ERC tenen algun punt en comú amb la política d’Obama com per pendre partit d’aquesta manera? Clar que estan mes a prop dels demòcrates que dels republicans, però trobo exagerat apropiar-se l’èxit esperant, poder, que això els doni més vots a ells.

I que dir de l'increïble complex d’inferioritat de la nostra societat, de veritat era necessari que tots els mitjans de comunicació enviassin els seus presentadors més importants a cobrir “in situ” aquestes eleccions? En les empresses privades encara puc entendre-ho, doncs poden fer el que vulguin amb els seus diners (tot i que segur que compten amb subvencions publiques), però i els mitjans públics, es necessari que els ciutadans paguem aquests viatges per cobrir unes eleccions d’un altre país?

De veritat algú creu que Obama solucionarà la crisi econòmica global? La meva sensació es que el primer que farà serà reflotar l'economia nord americana, segurament augmentant l’intervencionisme i la regulació dels mercats, i posant traves a les importacions… això ajudarà a l'economia europea?

També m’he fet un fat de sentir que Obama donaria un tomb a la política social, que gracies a Internet no ha de tornar favors perquè tota la seva campanya s’ha finançat amb petites aportacions, algú s’ho creu? Recordo que en les primàries Hillary Clinton va estar a punt de retirar-se perquè no tenia diners per fer front a les despeses… Obama podia seguir endavant amb les petites aportacions de la gent via internet?

I la gran frase: “El fet que els USA tinguin un president negre es la prova definitiva que s’ha superat el racisme”. Analitzem els vots obtinguts per races d’ Obama
Negres: 95%, Hispans: 65%, Blancs: 43%
Es a dir, es pot veure que hi ha dos blocs, i que segueix havent grans diferencies entre les diferents races, que sembla han votat més pel color del candidat que no per altres raons. Es això la superació del racisme? La superació del racisme es que tothom tingui dret a vot, no que hi hagi un president negre. Diferent seria que les tres ètnies haguessin votat en un 55-65% per Obama. Que el candidat dels hispans i els negres hagi derrotat el candidat dels blancs portarà l’equilibri social?

Ens queda veure quin equip de gestió rodejarà Obama, però tampoc sembla que hi ha força noms vinculats amb l’etapa Clinton i amb grans multinacionals.

En quan a la gran il·lusió que ha representat el triomf d’Obama, em recorda molt quan Laporta va ser escollit president del Barça amb la major victòria de la historia del club. Era el Kennedy culé, gestionaria el club d’acord a la nostra època, amb transparència i un tarannà immillorable… Lamentablement només era marketing, el Laporta real era molt diferent i la massa social ja no el vol.

Finalment, Confiaríeu la Gestió del col·legi dels vostres fills a algú que mai hagues tingut cap experiència com a gestor? Doncs Obama arriba a la Casablanca sense haver tingut mai cap càrrec anterior on hagi demostrat ser un bon gestor…

Crec que la resposta a totes aquestes preguntes es NO… tot i que si jo hagués tingut dret a vot, ho hauria fet per Obama, encara que realment vaig veure que els nord americans estan a un nivell polític i democràtic molt superior al nostre quan vaig sentir el discurs del ja derrotat Mc Cain.