27 de novembre del 2009

Dignitat i indignació

Bocabadat i esmaperdut, així vaig quedar ahir al matí en veure que 12 diaris havien acordat una editorial conjunta en defensa de l'estatut i, per tant, de la identitat del poble català i dels ciutadans de Catalunya.

Fa temps que he perdut la confiança en els mitjans. Els llegeixo i escolto el imprescindible per estar informat, sabent que manipulen i amaguen informació en funció dels seus interessos, i els d'aquells que els recolzen/controlen. Es per això que vaig quedar tan gratament sorprès que diaris i , posteriorment, ràdios amb interessos contraposats s'ajuntesin per un bé i una idea comuna. Per un cop van ser dignes i van fer que ens sentissim orgullosos d'ells.

Posteriorment, llegint l'editorial, veus que es molt "soft", transversal, poc agressiva i demana una solució consensuada, amb un missatge força positiu. Una opinió menys dura del que m'esperava, però coherent amb el fet que els dotze diaris havien d'estar d'acord. Tot i així, el pensament final es clar: No diuen res que no sigui veritat i no s'hagi dit abans, però a EspaÑÑa aquest missatge d'unitat sentarà fatal, els farà por i treuran dimonis per la boca...

Dit i fet. Que volen de Catalunya? no serveix una llei aprovada pel parlament, en refèndum, aprovada per les corts i signada pel Rei? No serveix que totes les forces polítiques catalanes ( El PPC no conta) hi estiguin d'acord? Quin camí ens obliguen a agafar?
De vegades sembla que més que ser nosaltres qui vulgui marxar d'EspaÑÑa, siguin ells els que no ens volen i ens empenyen a buscar solucions dràstiques.

El proper pas es complicat, necessitem que els partits polítics actuïn amb sentit comú i unitat... Quina Por!!!
Personalment crec que fins que els diputats del PSC no es plantin i votin contra el PSOE al congrés, no farem cap pas endavant, i això no ho veig factible.

Seguirem indignats amb com ens tracten a les EspaÑÑes, provocant que ells s'indignin amb nosaltres, etc, etc.
No seria millor separar-nos per no seguir amb aquest tipus de relació? No serien, també ells, més feliços?