Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

9 de setembre del 2010

Catalunya i España, Camins separats?

Texto en castellano

Quan el PP va assolir la majoria absoluta, va despertar una part d’Espanya que ha anat obrint les diferencies amb Catalunya. 
Els darrers episòdis han estat la sentencia de l’Estatut o la intervenció de la defensora del poble, que ho te molt clar: per ser coherent amb la sentencia del TC ha de defensar el poble espanyol… tot i que això suposi anar en contra del català… aquí es on hem arribat, i no sembla que hi pugui haver marxa enrere. 

Desprès de gairebé 300 anys, Espanya segueix sense escoltar als catalans, i els catalans seguim volent la nostra pròpia identitat 

27 de novembre del 2009

Dignitat i indignació

Bocabadat i esmaperdut, així vaig quedar ahir al matí en veure que 12 diaris havien acordat una editorial conjunta en defensa de l'estatut i, per tant, de la identitat del poble català i dels ciutadans de Catalunya.

Fa temps que he perdut la confiança en els mitjans. Els llegeixo i escolto el imprescindible per estar informat, sabent que manipulen i amaguen informació en funció dels seus interessos, i els d'aquells que els recolzen/controlen. Es per això que vaig quedar tan gratament sorprès que diaris i , posteriorment, ràdios amb interessos contraposats s'ajuntesin per un bé i una idea comuna. Per un cop van ser dignes i van fer que ens sentissim orgullosos d'ells.

Posteriorment, llegint l'editorial, veus que es molt "soft", transversal, poc agressiva i demana una solució consensuada, amb un missatge força positiu. Una opinió menys dura del que m'esperava, però coherent amb el fet que els dotze diaris havien d'estar d'acord. Tot i així, el pensament final es clar: No diuen res que no sigui veritat i no s'hagi dit abans, però a EspaÑÑa aquest missatge d'unitat sentarà fatal, els farà por i treuran dimonis per la boca...

Dit i fet. Que volen de Catalunya? no serveix una llei aprovada pel parlament, en refèndum, aprovada per les corts i signada pel Rei? No serveix que totes les forces polítiques catalanes ( El PPC no conta) hi estiguin d'acord? Quin camí ens obliguen a agafar?
De vegades sembla que més que ser nosaltres qui vulgui marxar d'EspaÑÑa, siguin ells els que no ens volen i ens empenyen a buscar solucions dràstiques.

El proper pas es complicat, necessitem que els partits polítics actuïn amb sentit comú i unitat... Quina Por!!!
Personalment crec que fins que els diputats del PSC no es plantin i votin contra el PSOE al congrés, no farem cap pas endavant, i això no ho veig factible.

Seguirem indignats amb com ens tracten a les EspaÑÑes, provocant que ells s'indignin amb nosaltres, etc, etc.
No seria millor separar-nos per no seguir amb aquest tipus de relació? No serien, també ells, més feliços?

30 de desembre del 2008

Cansat de ser català

.
Sóc català, catalanista, nacionalista, independentista,etc... i mai m’he considerat espanyol, fins el punt que, per posar un exemple, als mundials de futbol vaig amb Itàlia (Sí Itàlia, que passa?*).

Darrerament, però, estic molt cansat, decebut, frustrat, i tots els sinònims que puguem trobar, de pertànyer a una (cultura, nació, país, comunitat, autonomia?) com la nostra.

Estic cansat de tenir un pecident que no parla correctament la llengua del seu país, i que pertany a un partit que no es més que la sucursal a Catalunya del PSOE.

Cansat que un personatge com en Saura tingui un càrrec rellevant al govern i no dimiteixi desprès de ficar la pota un cop rere un altre.

Cansat de veure com som la societat mes integradora, la que millor acull als immigrants d’altres cultures i religions, els que abans volem donar-los tota classe de drets sense exigir deures a canvi.

Cansat de veure com els nostres polítics sempre tenen aquest posat de servilisme cap a Madrid (quina enveja veure Ibarretxe…)

Cansat de veure com ens prenen el pel amb el finançament, negociant ara una llei prèviament aprovada, i ficant en el mateix sac totes les comunitats d’Espanya (un altre cop enveja dels bascos)

Cansat per veure com poc desprès que la ministra Alvarez es rigui de nosaltres, el PSC-PSOE obté els millors resultats de la seva historia

Cansat que els dos partits que haurien de liderar el camí cap a l'autodeterminació no siguin capaços de formar un govern (algú creu a aquestes alçades que hi ha diferencies entre partits de dreta o d’esquerres?, que el discurs oficial d’ERC per no formar govern amb CiU es creïble?*)

Cansat que els ajuntaments recomanin als immigrants que no paguin el col·legi concertat dels seus fills encara que s’ho puguin permetre, i els diguin que no estan obligats a fer-ho per ser immigrants*.

Cansat de veure com ens alegrem que Kosovo aconsegueix la independència pensant que nosaltres podrem seguir el mateix camí, sense ni tan sols conèixer la historia d’aquella regió.

Cansat que ens creiem més llestos i millors que els nord americans, i de sentir com els critiquem perquè es creuen els amos del món (si no ho son, estan molt a prop de ser-ho*)

Cansat de veure els partits de costellada de la selecció catalana*, que no aporten res, on assisteixen més seguidors de Colòmbia que catalans (Això segurament agradi en Saura i tots els seus integradors d’iniciativa)

Cansat, en resum, de formar part d'una societat victimista, sense cap mena d’esperança futura més enllà de salvaguardar –que no es poc-la nostra cultura, la nostra historia, i la nostra llengua.

PD: * significa que son temes que ocuparan, poder algun dia, un post independent