Gran capítol. Tot i que en el ritme no es molt diferent a l’anterior, crec que tots tenies més ganes de veure als protagonistes d’aquest que no pas als que es troben dins del temple. Vull defensar també el ritme pausat d’aquests capítols, ja que això sempre ha sigut una senyal d’identitat de Lost, i tot i que ara volem respostes, m’agrada que siguin fidels al seu estil… encara que això impliqui donar poques respostes i crear moltes noves incògnites.18 de febrer del 2010
REVIEW 6X04: “THE SUBSTITUTE”
Gran capítol. Tot i que en el ritme no es molt diferent a l’anterior, crec que tots tenies més ganes de veure als protagonistes d’aquest que no pas als que es troben dins del temple. Vull defensar també el ritme pausat d’aquests capítols, ja que això sempre ha sigut una senyal d’identitat de Lost, i tot i que ara volem respostes, m’agrada que siguin fidels al seu estil… encara que això impliqui donar poques respostes i crear moltes noves incògnites.11 de febrer del 2010
REVIEW 6X03: “WHAT KATE DOES”
Ja he disfrutat del nou capítol de Lost, i com que m’he covertit en un frikielosti, opinaré al blog.
Haig de dir que m’ha agradat, tot i que no es dels millors i té un to pausat. Hi ha qui diu que no aporta res, que la Freckles sobra, i que ha estat un capítol de “relleno”, suposo que son els fans de Locke – AJ i Ben. Com que no surten i no hi ha trilla, es senten decepcionats. A mi m’ha recordat els capítols de les primeres temporades. Capítol pausat, centrat en els personatges (Kate, però també Sawyer, Claire i el pesao d'en Jack) i que, sent fidel a l’esperit de Lost, dona més preguntes que respostes (Algú creia que a aquestes alçades sabríem moltes coses?)
Flashsideway: Imagino que més endavant ens aniran donant mes referencies i li trobarem el sentit, però per ara no ho veig clar. Amb tot hi ha punts interessants: Claire cridant el nom d’ Aaron sense cap motiu (recorda el nom de l’altre línia temporal?), la mirada de Kate a Jack i quan es mira ella mateixa al mirall (El recorda de l’avió o de l’illa? Es veuen diferents al mirall?), Ethan Goodspeed va sortir de l’illa en el submarí o no va anar mai a l’illa? (Té el cognom d’Horace, per tant es viable que sortís junts abans de l’explosió). Pel que fa a l'historia de la fugida de Kate, el retrobament amb la Claire, … nomès dir que està tot molt agafat amb pinces.
Temple: El tema de la pastilla poder l’han allargat massa, però al final el tal Dogen ens dona una de les grans respostes: Que ha passat amb Sayid? Està infectat!! El mateix li ha passat a la germana d’en Jack (Com sap el japo que son germans?), Rosseau no estava boja! , posa el dubte sobre Christian (Era Smokey? Estava infectat? Jo crec que la primera opció, però…). La infecció es reversible o s'ha de matar als infectats? Claire està encara infectada o el japo la va curar?
Illa: Sawyer torna més Sawyer que mai (que àcida l’explicació a perquè Sayid reviu!), es llarga al seu estil passant de tot aquest circ (Es important que no li passi res peque no l’infectin o perquè tots junts han de fer alguna cosa?). Algú més a pensat que en Sawyer no volia estar sòl al 1977 perquè acabava de perdre a Kate? Tots dos van utilitzar Juliet i Jack (també Aaron) per oblidar-se mútuament… Ell o va aconseguir, però la Freckles sembla cada cop mes penjada.
M’agrada l’escenari que ha quedat: Jin buscant Sun i el grup d’ Ilana, Kate buscant Claire (La nova Rosseau? té records? està buscant el seu fill?), Sawyer sol i destrossat (Quan trigarà Flocke-AJ en anar a per ell? Com reaccionarà?) i els altres al temple buscant les respostes que tots volem trobar.
Desitjos: Que no tinguem zombies (Grande Hurley!!), que l'historia Sawyer – Kate no acabi aquí (crec que tenen una química especial i es nota en pantalla. En el fons son ànimes bessones: durs, solitaris,...), Que Jack i Ilana aconsegueixin respostes de Dogen i Richard, que Ben torni a agafar un rol important, i que els Flashsideways no siguin tan fluixets d’ara endavant.
Pels que no els ha agradat el capítol i diuen que no ha passat res, dir-los el que va penjar al seu Twitter Damon Lindelof: “For those of you complaining of "filler." Seriously. PLEASE WATCH NCIS: LOS ANGELES. I promise not to hold it against you”
9 de febrer del 2010
LOST
Ho reconec, Lost m’ha convertit en un freaky, ja que em considero, a tots els efectes, un Lostie.Dimecres passat em vaig sorprendre a mi mateix. Tot el dia tatarejant melodies de LOST, esperant ansiós (Com havia fet els dies anteriors) les hores que faltaven per veure “LA X” i fent esforços per no veure-ho abans de les 22: 00, hora en que haviem quedat amb el meu cosí pel visionat.
Els moments anteriors i l’inici van ser de gran tensió, qualsevol mínim soroll era odiós i mega-irritant… Desprès, el visionat del capítol pot ,o no, haver respòs a les grans expectatives que cada un tenia. Personalment el tema del Flash-sideways no em convenç, espero que l'historia del 2004 no acabi sent la realitat definitiva. No vull que tot acabi amb l’aterratge del final del S06E01, tal com va intuir el meu cosí Alberto. Les aventures dels Losties desprès de l’explosió, retornats al present (2007 per ells) si m’està agradant. Està sent fidel a la sèrie, responent algunes preguntes i acabant amb noves incògnites i un cliffhanger (Es Sayid que segueix viu o es Jacob?, on vol tornar Anti-Jacob? Qui cony es el Genghis Khan del temple?)
La meva teoria es que el que estem veient al 2004 es el que hauria passat inicialment, però algú (Jacob via Widmore enviant a Faraday al passat i Eloise enviant Desmond a l’illa?) ha trastocat el passat per tal que l’illa no acabi sota l’aigua (Dharma la va liar amb els seus experiments?) i ha provocat tot el que hem vist fins ara. Crec que Sayid no ha mort, ja que Miles no va poder contactar-hi perquè no estava totalment mort… i del “I want to go Home” de AJ-Flocke, no vull ni plantejar-me res.
Crec que es això ultim, el fet que tots els que seguim la sèrie estiguem “perduts”, el que fa que la sèrie sigui tan especial i ens faci seguir-la com ho fem. Cada capítol es capaç de sorprendrens i deixar-nos bocabadats, això es el que ens provoca aquest estat d’ansietat i expectació. Poder algú ho troba exagerat, però en certa manera LOST ens fa “viatjar en el temps”, ja que ens retorna a la infantessa, on qualsevol llibre o serie menor ens podia sorprendre, on no érem capaços de saber que passaria en la següent pàgina o en els següents minuts.
Les dates que tinc marcades per esdeveniments televisius aquest any son les finals de Champions, del Mundial si arriba Itàlia, i de Lost. Si hagués de triar entre una de les tres no m’ho pensaria: 23/05, Final de LOST.
A partir d’aquell dia trobarem a faltar aquests personatges amb qui ens hem identificat (Sawyer en el meu cas), hem estimat (Freckles, Sawyer, Hurley, Miles, Ben, Locke…), i odiat (Jack, Juliet, Ben, Kate …) que formen part del nostre dia a dia i de les nostres converses. Quina sort haver començat aquesta fantàstica aventura i no haver seguit la idea inicial quan vaig veure el tràiler: “Quina tontería, una serie d’uns paios que es pinyen en una illa i esperen el rescat no pot donar per gaire…” Que n’estava d’equivocat!!
PD: Els que no ho heu vist en VOS no heu gaudit al 100% de la sèrie, alguns doblatges son horrorosos.
27 de novembre del 2009
Dignitat i indignació
Fa temps que he perdut la confiança en els mitjans. Els llegeixo i escolto el imprescindible per estar informat, sabent que manipulen i amaguen informació en funció dels seus interessos, i els d'aquells que els recolzen/controlen. Es per això que vaig quedar tan gratament sorprès que diaris i , posteriorment, ràdios amb interessos contraposats s'ajuntesin per un bé i una idea comuna. Per un cop van ser dignes i van fer que ens sentissim orgullosos d'ells.
Posteriorment, llegint l'editorial, veus que es molt "soft", transversal, poc agressiva i demana una solució consensuada, amb un missatge força positiu. Una opinió menys dura del que m'esperava, però coherent amb el fet que els dotze diaris havien d'estar d'acord. Tot i així, el pensament final es clar: No diuen res que no sigui veritat i no s'hagi dit abans, però a EspaÑÑa aquest missatge d'unitat sentarà fatal, els farà por i treuran dimonis per la boca...
Dit i fet. Que volen de Catalunya? no serveix una llei aprovada pel parlament, en refèndum, aprovada per les corts i signada pel Rei? No serveix que totes les forces polítiques catalanes ( El PPC no conta) hi estiguin d'acord? Quin camí ens obliguen a agafar?
De vegades sembla que més que ser nosaltres qui vulgui marxar d'EspaÑÑa, siguin ells els que no ens volen i ens empenyen a buscar solucions dràstiques.
El proper pas es complicat, necessitem que els partits polítics actuïn amb sentit comú i unitat... Quina Por!!!
Personalment crec que fins que els diputats del PSC no es plantin i votin contra el PSOE al congrés, no farem cap pas endavant, i això no ho veig factible.
Seguirem indignats amb com ens tracten a les EspaÑÑes, provocant que ells s'indignin amb nosaltres, etc, etc.
No seria millor separar-nos per no seguir amb aquest tipus de relació? No serien, també ells, més feliços?
4 de novembre del 2009
He tornat !!!
La veritat es que he tingut molts motius per fer-ho, però tal com deia a Cansat de ser català, estava fart de tot i no tenia ganes ni de "rajar"
Durant aquest temps he estat a punt de fer entrades, entre d'altres, dels següents temes:
- Triplet triomfant i joc excels del Barça de Guardiola, que va tenir la sort necessària quan el cos tècnic es va empanar (Pinto i Iniesta)
- Salvació in extremis de l'Espanyol, que desprès no va saber desfer-se de Tamudo i cia.
- Ricky "business" Rubio acaba fitxant pel Barça desprès de despreciar algunes franquícies de l'NBA, en un clar exemple de mal assessorament.
- L'Oasi català explota i ens adonem que hi ha tanta corrupció com a la resta de l'estat. Quina sorpresa !!!
- Obama guanya el Nobel de la Pau amb l'unic mèrit de tenir bones intencions, mentre als USA ja comencen a dubtar que pugui acomplir les seves promeses electorals.
- El G20... sense comentaris.
- El PP s'ha convertit en un galliner que pot aconseguir que ZP tingui opcions de reelecció (ARGG!!!)
- El parlament ens torna a pendre el pèl, en aquest cas amb la llei de successions.
- La crisi beneficia a tots aquells que mantenim la feina, i es aprofitada per empreses sobre dimensionades i amb salaris excessius per fer ajustos necessaris des de fa temps.
PD: De totes les personalitats que han mort durant aquest període, a qui més trobaré a falta es a Andrés Montes. nefast en el futbol, tenia l'esperança que algun dia tornes a l'NBA amb el gran A.Daimiel. Mai oblidaré les seves transmissions de les series finals Bulls-Utha, Knicks-Spurs, o Pistons-Lakers... Gracies crack.
30 de desembre del 2008
Cansat de ser català
Sóc català, catalanista, nacionalista, independentista,etc... i mai m’he considerat espanyol, fins el punt que, per posar un exemple, als mundials de futbol vaig amb Itàlia (Sí Itàlia, que passa?*).
Darrerament, però, estic molt cansat, decebut, frustrat, i tots els sinònims que puguem trobar, de pertànyer a una (cultura, nació, país, comunitat, autonomia?) com la nostra.
Estic cansat de tenir un pecident que no parla correctament la llengua del seu país, i que pertany a un partit que no es més que la sucursal a Catalunya del PSOE.
Cansat que un personatge com en Saura tingui un càrrec rellevant al govern i no dimiteixi desprès de ficar la pota un cop rere un altre.
Cansat de veure com som la societat mes integradora, la que millor acull als immigrants d’altres cultures i religions, els que abans volem donar-los tota classe de drets sense exigir deures a canvi.
Cansat de veure com els nostres polítics sempre tenen aquest posat de servilisme cap a Madrid (quina enveja veure Ibarretxe…)
Cansat de veure com ens prenen el pel amb el finançament, negociant ara una llei prèviament aprovada, i ficant en el mateix sac totes les comunitats d’Espanya (un altre cop enveja dels bascos)
Cansat per veure com poc desprès que la ministra Alvarez es rigui de nosaltres, el PSC-PSOE obté els millors resultats de la seva historia
Cansat que els dos partits que haurien de liderar el camí cap a l'autodeterminació no siguin capaços de formar un govern (algú creu a aquestes alçades que hi ha diferencies entre partits de dreta o d’esquerres?, que el discurs oficial d’ERC per no formar govern amb CiU es creïble?*)
Cansat que els ajuntaments recomanin als immigrants que no paguin el col·legi concertat dels seus fills encara que s’ho puguin permetre, i els diguin que no estan obligats a fer-ho per ser immigrants*.
Cansat de veure com ens alegrem que Kosovo aconsegueix la independència pensant que nosaltres podrem seguir el mateix camí, sense ni tan sols conèixer la historia d’aquella regió.
Cansat que ens creiem més llestos i millors que els nord americans, i de sentir com els critiquem perquè es creuen els amos del món (si no ho son, estan molt a prop de ser-ho*)
Cansat de veure els partits de costellada de la selecció catalana*, que no aporten res, on assisteixen més seguidors de Colòmbia que catalans (Això segurament agradi en Saura i tots els seus integradors d’iniciativa)
Cansat, en resum, de formar part d'una societat victimista, sense cap mena d’esperança futura més enllà de salvaguardar –que no es poc-la nostra cultura, la nostra historia, i la nostra llengua.
PD: * significa que son temes que ocuparan, poder algun dia, un post independent
4 de desembre del 2008
No m'agrada Guardiola
Ho dic ara que tot es perfecte, preferia a Mourinho, i no perquè creies que Guardiola fos incapaç de fer-ho bé.
Guardiola és un dels futbolistes més sobrevalorats de la historia del Barça, i les seves principals virtuts no eren futbolístiques. Si analitzem el seu joc veurem que no tenia passada llarga ni joc aeri, no aportava treball defensiu i no tenia gens d’arribada. Era lent i limitat de moviments, la seva jugada més habitual era obrir pilotes als laterals i, molt de tan en tan, es despenjava amb alguna passada interior que era magnificada fins l’infinit. (De fet, Xavi Hernandez va haver de jugar igual en els seus inicis per ser acceptat per l’entorn i la prensa, quan té moltes més capacitats).
Les principals virtuts de Guardiola eren – encara ho son – ser una persona culta, llegir Martí i Pol, ser català i tenir molta bona relació amb els mitjans. Això feia que quan l’equip no funciones fos perquè no rebia recolzaments i/o els companys no es desmarcaven, i en canvi la seva circulació de pilota fos clau en els èxits.
Que va passar quan no va renovar pel Barça? Desprès d’anys llegint que el volien Milan, Man United o Juve, es va veure quina era la valoració real de Guardiola al mercat futbolístic: El seu destí va ser el Brescia (ojo, ja m’agradaria a mi haver jugat al Brescia!!!)
I els seus mèrits com entrenador? Els mateixos que com jugador, tenir bona imatge i poca cosa més. Sí li reconec ser una persona intel·ligent, i precisament per això creia que ho faria bé com a primer entrenador del Barça.
Està fent el mateix que altres entrenadors més modestos i sense tanta sort fan en altres clubs, amb la diferencia que ell té la millor plantilla d’Espanya. Qualsevol xorrada tàctica o estratègica que es veu en el Barça i que fa qualsevol equip de la Infantil Preferent és lloada per Barçamedia (RAC1, Catradio i TV3) com un gran invent i un exemple de treball de Guardiola, quan els que haurien de fer és indignar-se perquè no s’hagi fet fins ara.
Jo vull entrenadors que han hagut de lluitar molt i fer mèrits per arriba a l’elit, com Mourinho, Benitez, Marcelino, Manzano, Wegner o Quique. Fins i tot Schuster ha necessitat un currículum abans d’arribar al Madrid…
Mes enllà que sigui un entrenador correcte, o inclús bo, no m'agrada el que representa que Guardiola sigui entrenador del Barça. Per veure triomfar gent que no ha fet mèrits ja tenim el mon laboral, no m’agrada veure-ho també al Barça.
Algú pot pensar que tot és enveja… Poder si, Qui sap…
.