17 de novembre del 2008

Gran èxit de la cimera, no?

.
Doncs sí, la reunió del G-20 ha assolit els seus objectius, sobretot els d'aquells que tenien més interés que és produís.

L’ego de Sarkozy ja és mes gran que la torre Eiffel, ell mateix s’ha cregut que el món necessita el seu lideratge i que passarà a la historia, fins i tot posa com inici del segle XXI aquesta cimera promoguda per ell mateix.
ZP ha aconseguit, per fí, trepitjar la Casablanca, i veu com li cauen bones critiques per haver aconseguit que Espanya tingui reconeixement a nivell mundial. Això en un moment que les enquestes l’igualaven amb el PP és una gran noticia. El que ha anat a fer és el menys important.
Bush neteja lleument la seva malparada imatge, iniciant el procés de solució a aquesta crisi, i sempre podrà dir-se que ell va ser l’amfitrió en l’inici de recerca de solucions.

Els líders dels països emergents estan segurs que a partir d’ara totes les reunions importants és decidiran en aquest fòrum i s’escoltarà la seva opinió, quan el que està clar és que tan l'UE com els USA necessiten els diners que aquestes economies en creixement aportaran els propers anys, i aquest és el motiu real per voler-los al seu costat i pel que estan disposats a moure els equilibris existents fins ara.

Política i econòmicament tothom content també, els neointervencionistes han sentit com conclusió de la reunió que cal revisar els elements de regulació i supervisió del sistema financer, mentre que els neoliberals escolten dir que no s’augmentarà el proteccionisme i que el lliure mercat és la millor opció econòmica actualment.

Això sí, tots pendents que Obama arribi a la presidència dels USA i aparegui en la propera cimera – Ell si que s’interessarà pel món, pensen alguns pobres innocents!!!- però prous problemes tindrà per arreglar el seu país com per fer iniciatives que ajudin l'economia global.
De moment ja ha dit que donarà ajudes a la industria automobilística nordamericana, afavorirà això a les marques europees i japoneses com BMW, Toyota o Nissan? Crec que no del tot...

Com molt bé diu Xavier Sala Martin, a Obama i al nou govern nord americà no l’interessarà ni el G20, ni el G8, ni el FMI, ni el BM, l’única cosa que els interessarà és el G1.

Conclusió de la cimera: Molta palla, poca concreció, èxit diplomàtic i gran campanya de marketing pels líders presents. Al menys l’euribor segueix baixant…

1 comentari:

Anònim ha dit...

Felicitats Xevi, un article molt encertat. De passada m'he estalviat escoltar les versions oficials d'aquesta reunió.
PD: De moment no em sembla que siguis tant "raro".