Demà sortegen part del futur dels meus fills, perquè si creiem que l'educació es una part clau en la formació de la personalitat de les persones, queda clar que el col·legii on estudiaran pot arribar a marcar el seu futur.
Com primera opció hem triat el col·legi on jo vaig estudiar durant 15 anys, on posteriorment vaig col·laborar com tècnic d’esport base durant 14 anys (Es a dir, hi he estat implicat des de 1974 fins el 2004, 30 anys), pago la quota com antic alumne, conec i tinc ina relació amb bona part del professorat (un d’ells es el padrí d’un dels peques), i fins i tot ens vam casar a la capella del col·legi.
Doncs bé, hi ha 75 places, de les que 15 son per “especials i nouvinguts” (Volem que tots siguem racistes??) i ens hem inscrit 90, si traiem els germans i fill de professors, queden per cobrir nomes 22 places entre 52 candidats, el que dóna un paupèrrim 42%... Aquestes son les opcions que tinc que els meus fills estudiïn al col·legi que els seus pares hem triat, realment espectacular!!!
No estic dient que em consideri millor que els altres candidats, però si dic que difícilment cap dels altres pares que té el seu fill pendent d’entrar en el sorteig de demà hagi passat més hores que jo en aquest recinte, però això no importa absolutament gens… No ho trobo just.
Abans del tripartit, els col·legis tenien l'opció de donar un punt als antics alumnes, crec que una cosa tan simple com aquesta solucionava gran part del problema i ajudava les escoles a mantenir part de la seva identitat, però clar, els que porten els seus fills al Liceu Francès no tenen cap tipus de problema.
PD: Escric abans del sorteig, així m’he estalviat insultar algú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada