LOST

Ho reconec, Lost m’ha convertit en un freaky, ja que em considero, a tots els efectes, un Lostie.

Dimecres passat em vaig sorprendre a mi mateix. Tot el dia tatarejant melodies de LOST, esperant ansiós (Com havia fet els dies anteriors) les hores que faltaven per veure “LA X” i fent esforços per no veure-ho abans de les 22: 00, hora en que haviem quedat amb el meu cosí pel visionat.

Els moments anteriors i l’inici van ser de gran tensió, qualsevol mínim soroll era odiós i mega-irritant… Desprès, el visionat del capítol pot ,o no, haver respòs a les grans expectatives que cada un tenia. Personalment el tema del Flash-sideways no em convenç, espero que l'historia del 2004 no acabi sent la realitat definitiva. No vull que tot acabi amb l’aterratge del final del S06E01, tal com va intuir el meu cosí Alberto. Les aventures dels Losties desprès de l’explosió, retornats al present (2007 per ells) si m’està agradant. Està sent fidel a la sèrie, responent algunes preguntes i acabant amb noves incògnites i un cliffhanger (Es Sayid que segueix viu o es Jacob?, on vol tornar Anti-Jacob? Qui cony es el Genghis Khan del temple?)

La meva teoria es que el que estem veient al 2004 es el que hauria passat inicialment, però algú (Jacob via Widmore enviant a Faraday al passat i Eloise enviant Desmond a l’illa?) ha trastocat el passat per tal que l’illa no acabi sota l’aigua (Dharma la va liar amb els seus experiments?) i ha provocat tot el que hem vist fins ara. Crec que Sayid no ha mort, ja que Miles no va poder contactar-hi perquè no estava totalment mort… i del “I want to go Home” de AJ-Flocke, no vull ni plantejar-me res.

Crec que es això ultim, el fet que tots els que seguim la sèrie estiguem “perduts”, el que fa que la sèrie sigui tan especial i ens faci seguir-la com ho fem. Cada capítol es capaç de sorprendrens i deixar-nos bocabadats, això es el que ens provoca aquest estat d’ansietat i expectació. Poder algú ho troba exagerat, però en certa manera LOST ens fa “viatjar en el temps”, ja que ens retorna a la infantessa, on qualsevol llibre o serie menor ens podia sorprendre, on no érem capaços de saber que passaria en la següent pàgina o en els següents minuts.

Les dates que tinc marcades per esdeveniments televisius aquest any son les finals de Champions, del Mundial si arriba Itàlia, i de Lost. Si hagués de triar entre una de les tres no m’ho pensaria: 23/05, Final de LOST.

A partir d’aquell dia trobarem a faltar aquests personatges amb qui ens hem identificat (Sawyer en el meu cas), hem estimat (Freckles, Sawyer, Hurley, Miles, Ben, Locke…), i odiat (Jack, Juliet, Ben, Kate …) que formen part del nostre dia a dia i de les nostres converses. Quina sort haver començat aquesta fantàstica aventura i no haver seguit la idea inicial quan vaig veure el tràiler: “Quina tontería, una serie d’uns paios que es pinyen en una illa i esperen el rescat no pot donar per gaire…” Que n’estava d’equivocat!!

PD: Els que no ho heu vist en VOS no heu gaudit al 100% de la sèrie, alguns doblatges son horrorosos.